Bé, ja hem explicat en què consisteix el Diagrama de Voronoi i les Triangulacions de Delaunay ara anem a veure les seues aplicacions.
Aquest tema s'encargava Adrià, però he decidit aprofunditzar més el tema, fent una ampliació d'aplicacions:
Partint d'una triangulació de Delaunay en dos dimensions, podem obtindre un model tridimensional simplement afegint la component 'z' (altura) a cada punt.
Per tant, per mitjà de la triangulació de Delaunay es pot representar qualsevol objecte amb la composició d'un número finit de triangles que reflectixen la profunditat i el volum de l'objecte representat.
Açò permet realitzar simulacions d'objectes que seran menys costoses de dur a terme que construir un prototip físic. A més, podem realitzar simulacions del moviment per mitjà de l'aplicació de models matemàtics que calculen la forma en què es mouen o reaccionen els distints materials de què estan compostos els objectes a simular.
Les simulacions dotades de moviment permeten simular el comportament d'un objecte dins d'un entorn específic, amb la qual cosa el nombre d'aplicacions pràctiques en diferents condicions de simulació es multiplica considerablement.
La solució aparentment mes adequada per al tractament del relleu és per mitjà de la formació de xarxes de triangles irregulars (TIN), que s'adapten a la complexitat del terreny. De les nombroses triangulacions possibles d'un mateix núvol de punts, no totes són vàlides per a l'aproximació fidel del terreny. Perquè esta tècnica siga efectiva, triangulació més lògica, serà aquella que forme els triangles més equilàters possibles. Per consegüent, la triangulació de Delaunay és la més adequada per a la formació de xarxes de triangles irregulars en la generació de models digitals del terreny (MDT), sent la més òptima per a la definició del terreny.
Aquest tema s'encargava Adrià, però he decidit aprofunditzar més el tema, fent una ampliació d'aplicacions:
Partint d'una triangulació de Delaunay en dos dimensions, podem obtindre un model tridimensional simplement afegint la component 'z' (altura) a cada punt.
Per tant, per mitjà de la triangulació de Delaunay es pot representar qualsevol objecte amb la composició d'un número finit de triangles que reflectixen la profunditat i el volum de l'objecte representat.Açò permet realitzar simulacions d'objectes que seran menys costoses de dur a terme que construir un prototip físic. A més, podem realitzar simulacions del moviment per mitjà de l'aplicació de models matemàtics que calculen la forma en què es mouen o reaccionen els distints materials de què estan compostos els objectes a simular.Les simulacions dotades de moviment permeten simular el comportament d'un objecte dins d'un entorn específic, amb la qual cosa el nombre d'aplicacions pràctiques en diferents condicions de simulació es multiplica considerablement.La solució aparentment mes adequada per al tractament del relleu és per mitjà de la formació de xarxes de triangles irregulars (TIN), que s'adapten a la complexitat del terreny. De les nombroses triangulacions possibles d'un mateix núvol de punts, no totes són vàlides per a l'aproximació fidel del terreny. Perquè esta tècnica siga efectiva, triangulació més lògica, serà aquella que forme els triangles més equilàters possibles. Per consegüent, la triangulació de Delaunay és la més adequada per a la formació de xarxes de triangles irregulars en la generació de models digitals del terreny (MDT), sent la més òptima per a la definició del terreny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada